El nou secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, s'ha passat la nit negociant la nova executiva federal, el principal òrgan de poder polític del partit. Aquest matí se n'ha sabut la composició, que es comunicarà als delegats al 38è congrés que es fa a Sevilla. Els noms de la cúpula del PSOE són el cap del govern andalús, José Antonio Griñán, com a president del partit en substitució de Manuel Chaves; Elena Valencia, com a vice-secretària; el cap dels socialistes castellano-lleonesos, Oscar López, com a secretari d'organització; el president basc, Patxi López, com a secretari de relacions polítiques, i María González de la Cruz, que s'encarregarà de xarxes i innovació.

Ahir a la nit, la candidata perdedora, Carme Chacón, va comunicar a Rubalcaba que no volia càrrecs ni al PSOE ni en la direcció del grup parlamentari, i li va demanar de formar una executiva d'integració arran del resultat ajustat en la votació d'ahir.

L'ajustada derrota de l'ex-ministra de Defensa espanyola Carme Chacón en la cursa per a encapçalar el PSOE suposa un nou revés per als 'capitans' del PSC, que ja acumulen tres derrotes consecutives a les urnes. Per segona vegada un català es torna a quedar a la porta de dirigir el PSOE, després de l'intent de Josep Borrell el 2000. Dotze anys després, Chacón va perdre ahir al 38è congrés del PSOE a Sevilla per tant sols vint-i-dos vots: els quasi mil delegats van atorgar 487 vots a Rubalcaba i 465 a l'ex-ministra.

Aquesta derrota és un nou revés als 'capitans' del PSC, el nom que rep el grup de dirigents que el 1994, al congrés de Sitges, van agafar el control del socialisme català i van desplaçar-ne el sector 'catalanista'. Els guanyadors d'aquell congrés de Sitges han controlat fins ara el PSC, tal com es va demostrar en el congrés del desembre passat, en què el seu candidat, Pere Navarro, es va imposar amb el 75% dels vots dels delegats.

El PSC, amb tot, ha perdut les tres últimes eleccions i ha registrat mínims històrics. A les legislatives del novembre de 2010 no va arribar al 20% dels vots i va sumar vint-i-vuit diputats al parlament, la xifra més baixa de la seva història. A les municipals del mes de maig també va acumular rècords negatius: el PSC va perdre per primera vegada en democràcia la condició de partit més votat a Catalunya i va cedir el lloc en places que fins ara eren feus seus, com la Diputació de Barcelona i batllies com la de Barcelona, Badalona, Castelldefels, Mataró, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

A les eleccions espanyoles del novembre passat, el PSC amb Carme Chacón de cap de llista per Barcelona també va perdre la condició de partit més votat, en benefici de CiU.

Són tres derrotes, històriques, que no han comportat, ara com ara, que el mateix nucli dur del PSC deixi de controlar-ne la direcció, vertebrat al voltant de personalitats forjades en municipis metropolitans, sobretot de la comarca del Baix Llobregat. En aquest perfil encaixen batlles com Antonio Balmón (Cornellà de Llobregat), el diputat i actual secretari d'organització del PSC, Daniel Fernández, l'ex-secretari d'organització, José Zaragoza, i l'ex-president i cap del PSC fins el desembre, José Montilla.

Candidatura fallida

En la candidatura de Carme Chacón per a encapçalar el PSOE, el suport d'aquest grup dirigent del PSC ha estat fonamental. L'ex-ministra agradava a molts quadres del PSOE, però generava reticència en la sensibilitat més catalanista del PSC. Per això durant les últies setmanes el PSC ha evitat fer soroll o destacar-se, amb l'objectiu de no interferir en la campanya de Chacón. Només ha trencat el silenci, els últims dies, l'ex-conseller Ernest Maragall, que no ha dubtat a qüestionar Chacón per ser 'artificial' i amb idees 'adquirides o llogades': 'La seva candidatura és, en si mateixa, el millor indicador de la renúncia del socialisme català a existir i actuar amb responsabilitat pròpia', deia fa poc.

Per la seva banda, en campanya Chacón ha qüestionat obertament el model de pacte fiscal que proposa Artur Mas i ha destacat que s'hi oposarà, mentre que el mateix Maragall o l'ex-consellera Marina Geli han instat el PSC a sumar-se a la demanda del govern per millorar el finançament.

Amb la derrota a Sevilla, ara caldrà veure si el sector catalanista del PSC marcarà perfil propi o si continuarà en silenci i sense manifestar les seves tesis.

 

Alguns partits van reaccionar ahir mateix a l'elecció d'Alfredo Pérez Rubalcaba com a nou secretari general del PSOE, en substitució de José Luis Rodríguez Zapatero. En termes generals, coincideixen a veure poques diferències entre els dos candidats que s'hi presentaven i a considerar que, amb l'elecció final de Rubalcaba, el PSC en sortirà malparat.

Oriol Pujol crida els militants catalanistes del PSC a 'buscar aixopluc'

El president del grup parlamentari de CiU, Oriol Pujol, ha augurat una política 'molt en contra' dels interessos dels catalans amb Alfredo Pérez Rubalcaba com a nou secretari general del PSOE. En declaracions a l'ACN, Pujol ha alertat que Rubalcaba 'no és un desconegut' i que en els anys que fa que és a la política ha demostrat que no és 'procliu a les aspiracions de Catalunya'. D'una altra banda, ha constat que el PSC hi ha perdut, perquè havia optat per Carme Chacón, i ha afirmat que el resultat d'aquest dissabte deixa en un estat molt incert el partit. Per aquest motiu ha fet una crida als militants catalanistes del PSC a 'buscar aixopluc' fora d'una formació que 'ni els representa ni els representarà'.

El secretari general de CiU i portaveu al congrés espanyol, Josep Antoni Duran i Lleida, també ha constatat que el socialisme català s'ha acabat amb la victòria d'Alfredo Pérez Rubalcaba. El PSC és el 'gran perdedor' del 38è congrés del PSOE, ha comentat en un apunt al seu bloc, perquè els socialistes catalans 'difícilment hi tindran veu i vot'.

Junqueras demana al PSC que se'n desmarqui

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha remarcat que no hi havia 'cap diferència significativa' entre els dos candidats a encapçalar el PSOE quant a les 'polítiques contràries als interessos de Catalunya'. Segons Junqueras, Alfredo Pérez Rubalcaba i Carme Chacón representen el mateix, i ha instat el PSC a fer un 'pas endavant per desmarcar-se d'aquest PSOE a qui agrada tant remarcar les seves polítiques anticatalanes'. Només en aquest escenari, ha afegit, podran trobar un espai de col·laboració amb el PSOE i 'compartir una part del camí'.

Hi ha insistit la secretària general d'ERC, Marta Rovira, que ha instat el PSC a desmarcar-se del PSOE i a apostar per Catalunya i pel concert econòmic. En declaracions a l'ACN, ha demanat als socialistes catalans que facin un 'pas endavant' i deixin clar al nou secretari general dels socialistes espanyols, Alfredo Pérez Rubalcaba, que els catalans són la prioritat. Per Rovira, el PSC ara ha d'elegir entre defensar els interessos de Catalunya, per a la qual cosa els republicans ofereixen col·laboració, o decantar-se pel PSOE i augmentar 'la fractura que l'allunya de l'electorat català'.

Bertran vaticina la defunció del PSC

El diputat de Solidaritat, Uriel Bertran, ha assegurat també des de Molins que el congrés del PSOE de Sevilla suposa 'l'enterrament' del PSC i 'la seva subordinació definitiva' al PSOE. Tant si sortia elegit primer secretari Alfredo Pérez Rubalcaba com Carme Chacón, per Bertran 'no hi haurà cap canvi': 'Són dues maneres d'entendre l'espanyolisme, l'un des de Madrid i l'altra des de Catalunya, però acaben defensant el mateix.' Rubalcaba, per exemple, 'ja ha dit que vol un únic discurs espanyol'.

Mà estesa de Coscubiela

Per la seva banda, el portaveu d'ICV-EUiA al congrés espanyol, Joan Coscubiela, ha dit que espera que el PSOE 'pugui redreçar' la seva política després del congrés d'aquest cap de setmana. En una visita a la Fira de la Candelera de Molins de Rei (Baix Llobregat), ha desitjat a la nova direcció socialista que 'li vagi bé' i que puguin fer 'un front comú amb polítiques nítidament d'esquerres'.

En aquesta línia, el coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles, ha demanat al nou secretari general del PSOE un gir a l'esquerra perquè les forces progressistes s'uneixin contra les polítiques del PP. 'Més enllà de les persones, el que fa falta és un canvi en les polítiques, i que girin cap a l'esquerra.'

Rússia i la Xina van exercir ahir el seu dret de vet al consell de seguretat de les Nacions Unides en la votació d'una resolució contra el règim del president sirià Baixar al-Assad. Els països europeus i els EUA pressionaven perquè s'aprovés la resolució de suport al pla de transició que impulsa la Lliga Àrab per a Síria, que preveia entre més punts la dimissió d'Assad. La comunitat internacional continua, doncs, sense posar-se d'acord, onze mesos després de l'esclat d'una revolta contra el règim que ja ha causat milers de morts.

Rússia va justificar la negativa a votar la resolució perquè considerava que la proposta es posicionava massa en favor d'una de les parts en el conflicte. L'ambaixador rus a l'ONU, Vitali Txurkin, va considerar que el text 'no reflecteix adequadament l'autèntica situació a Síria'.

L'ambaixador xinès, Li Baodong, va mostrar el suport a la posició i les esmenes russes i va indicar la importància de respectar la sobirania i la integritat territorial de Síria d'acord amb la normativa de la mateixa ONU. 'En les circumstàncies actuals, [la resolució] al govern sirià no l'ajuda a resoldre la qüestió, sinó que complica la situació.' En aquest sentit, va emplaçar la comunitat internacional a buscar el diàleg perquè, una vegada totes les parts aturin la violència, es pugui restablir com més aviat millor l'ordre. 'Donem suport a un procés polític encapçalat pel poble sirià que desemboqui en una solució obtinguda mitjançant el diàleg i la negociació.'

Per la seva banda, l'ambaixadora dels EUA a l'ONU, Susan Rice, es va declarar fastiguejada pel vet exercit per Rússia i la Xina i va denunciar que el consell havia estat segrestat per 'interessos individuals'. Per Rice, amb 'arguments buits' es va impedir ahir a la comunitat internacional d'emprendre les mesures necessàries per a protegir el poble sirià.

El secretari general de l'ONU, Ban Ki Moon, va lamentar profundament la incapacitat del consell de seguretat per a acordar una resolució sobre la violència a Síria perquè deteriora el paper internacional de les Nacions Unides com a eina de solució de conflictes: 'És una gran decepció per al poble de Síria, per al Pròxim Orient i per a tots els partidaris de la democràcia i dels drets humans.'

Tot i això, el secretari general va manifestar el compromís de 'reduplicar els esforços per a buscar una transició política encapçalada pels mateixos sirians cap a un sistema polític plural i democràtic'.

Nova matança a Homs

La notícia va arribar just el mateix dia en què hi va haver la matança més gran des del principi del conflicte. Segons l'oposició, no pas menys de tres-centes persones van morir i gairebé mil van quedar ferides a la ciutat d'Homs (bloc de seguiment) arran d'un intens bombardeig amb morters i obusos de l'exèrcit sirià al districte de Khalidiya d'aquesta ciutat a l'oest del país, on l'oposició i l'anomenat Exèrcit d'Alliberament de Síria (format per desertors de l'exèrcit) en controlen una part. Amb tot, el govern d'Assad va negar l'autoria del bombardeig.

El govern grec i la UE han arribat dissabte a la nit a importants avanços que acosten notablement un acord definitiu per a desblocar el nou tram del rescat internacional amb un consens sobre la recapitalització de la banca grega. Les negociacions han estat molt difíciles, segons el ministre de Finances grec, Evangelos Venizelos, però s'ha arribat a un acord per a la recapitalització i sobre els detalls de la privatització. Amb tot, encara manca tancar una posició comuna sobre els salaris i les retallades. 'La distància entre una culminació amb èxit dels procediments i un parèntesi accidental o per un malentès és molt petita', va dir.

L'objectiu és aconseguir un acord que puguin secundar els dirigents polítics grecs avui mateix. 'Hi ha una gran impaciència i molta pressió no sols de la UE,e l Banc Central Europeu i el Fons Econòmic Mundial, sinó també dels estats membres de l'eurozna, cadascun amb els seus criteris, els seus problemes, les seves prioritats', ha dit Venizelos.

La UE, el BCE i l'FMI són els responsables del rescat i defense rebaixar el salari mínim i determinats drets laborals. 'La troika no cedeix en salaris, vacacions pagades ni pensions suplementàries', va indicar una font del govern: 'No s'ha resolt cap d'aquestes qüestions. Són obertes i depenen dels dirigents polítics.'

 Mentrestant, el primer ministre del govern de tecnòcrates, Lucàs Papademos, continua els contactes amb els dirigents dels partits de la coalició que secunda el seu executiu: el conservador Nova Democràcia, el Partit Socialista Panhelènic (PASOK) i l'ultradretà Alerta Ortodoxa Popular (LAOS).

En un principi els dirigents de tots tres partits s'havien de reunir ahir, però l'encontre s'ha ajornat fins avui a la tarda.

Fa cinc anys, el filòleg Pau Vidal publicava la seva primera novel·la, 'Aigua Bruta' (Empúries, 2007). Una història de lladres i serenos protagonitzada per un filòleg fervent seguidor de Coromines i detectiu accidental, Miquel Camiller, dit Camil. Aleshores Vidal ja anunciava que la vida d'en Camil no s'acabava amb aquella novel·la, que en vindrien d'altres. I després de cinc anys ha arribat 'Fronts oberts'. L'autor en llegeix uns fragments per a la sèrie Escriptors.TV (vídeo) i en parla.

'Sí, entenc aquests dos llibres com una sèrie. A 'Fronts oberts' hi apareixen gairebé els mateixos personatges que a 'Aigua bruta'. En Camil ha deixat l'Acadèmia d'Estudis Catalans per la placidesa de l'Escola de Policia de Catalunya, on dóna classes de llengua. Potser en Camil té alguna explicació a la lamentable actuació d'un sector dels Mossos, que per fer pressió al departament d'interior, es negava a parlar en català? 'A mi el que em va sorprendre és que diguessin que només utilitzarien el castellà. Però si ja ho fan! El que em va sorprendre és que la gent es pensava que parlaven català. Se us ha dirigit mai un mosso en català? A mi no m'ha passat mai.'

En l'àmbit de la ficció, Vidal explica que li convenia situar en Camil en un context policial, perquè sense aquest context és difícil resoldre un crim. Alhora, 'permet contrastar encara més l'anacronisme del lingüista: Camil és un personatge anacrònic, que treballa amb les paraules, una ciència que demana un temps llarg, mentre que el ritme policial és tot el contrari, la rapidesa és bàsica a l'hora de resoldre un cas. De fet, Camil és un personatge anacrònic i un detectiu involuntari. Qui resol els casos és l'inspector Jeroni Domingo. En aquest cas, Domingo té entre mans un cas de pederàstia que s'ha iniciat per xat, i és en les converses que Camil intentarà descobrir l'origen de tots els que en formen part.'

'El cadàver apareix al País Valencià i com que allí els mossos no hi poden actuar, per investigar el cas fan servir un agent de Burriana infiltrat, que té un paper definitiu, i que és la cara bruta de la policia. Volia que la novel·la passés al País Valencià, perquè vull que la sèrie es vagi succeint en tots els territoris de parla catalana per reproduir les diverses parles: la primera novel·la passava a la Catalunya central i al Pirineu, aquesta passa al País Valencià, i les properes se situaran a Alcoi, a l'Alguer, a Mallorca, a Perpinya… Literàriament és un experiment. I  no és fàcil. Donar forma física a una llengua no fixada, costa. Però hi ha precedents, com les novel·les d'Andrea Camilleri, el sicilià que ell escriu no el parla ningú.  Això dóna carta de naturalesa a una llengua que encara hi ha qui creu que és poc últim.'

'La creuada d'en Camil és intentar desfer la confusió de parlar català bé. Vull dir que parlar bé el català no és fer servir de tant en tant mots com 'llur', sinó que la sava d'una llengua és la llengua popular. I la llengua popular és la que es perd amb més facilitat. Per això en les meves novel·les es renega molt, hi ha moltes frases popular…, per desfer aquesta confusió que ens ha de matar.'

'De fet, la víctima d'aquestes novel·les és la llengua, i l'assassí és l'estat de les coses, diríem.' Aquest pessimisme podria ser un entrebanc per la trama. Tanmateix, Vidal ho desmenteix perquè considera que en Camil és un personatge prou pintoresc per a fer-se simpàtic. Ara, reconeix que per a ell, que és qui construeix la història, sí que és una mica pesat, perquè 'és com la cançó de l'enfadós. Però és així. Mira, ben aviat publicaré un llibre sobre el bilingüisme, en el qual intento fer entendre a la gent que el fenomen del canvi idiomàtic és com el fenomen del canvi climàtic. Ser pessimista no és culpa meva, és la realitat. Abans parlàvem dels mossos, que només fan servir el castellà. I la policia és un reflex del país: si hi ha individus tan cínics i fascinerosos com aquest mosso dit Antoni Castejón és perquè té el seu reflex al Parlament, amb gent com en Jordi Cañas (portaveu de Ciutadans).'

El servidor de vídeos YouTube ha obert aquesta setmana un nou festival de cinema en línia. Qui hi vulgui participar té temps fins el 31 de març per presentar un projecte, de menys de quinze minuts, al Your Film Festival: un curt-metratge, un episodi de sèrie o un pilot de televisió. Al juny, els internautes de tot el món podran votar els treballs presentats i se'n seleccionaran deu, que es projectaran a l'estiu a la 69a Mostra d'Art Cinematogràfica de Venècia. Aleshores, un jurat decidirà el guanyador, que rebrà una subvenció de cinc-cents mil dòlars per a crear un nou treball produït pel director Ridley Scott.

L'onada de fred siberià es farà sentir aquest cap de setmana amb temperatures gèlides, que amb prou feines passaran els zero graus i que, en els casos més extrems, arribaran a vint sota zero al Pirineu. Aquestes últimes hores és a Mallorca i a Menorca on el temporal ha tingut més conseqüències, amb nevades gairebé a cota zero i que no es veien des de 1956, i amb un fort vent que ha deixat Menorca incomunicada per mar unes quantes hores. A més, hi ha una quinzena de carreteres tallades en uns quants indrets de la Serra de Tramuntana. Al Principat i al País Valencià, el gel pot complicar la circulació en algunes carreteres.

El temporal, en efecte, ha obligat a interrompre el trànsit marítim amb Menorca fins a migdia, amb ratxes de vent de fins i tot noranta quilòmetres l'hora i onades de sis metres davant de Maó. I el gel i la neu han fet que el departament de Carreteres del Consell de Mallorca aconselli l'ús de cadenes en les vies properes a Esporles, Valldemossa, Estellencs i Banyalbufar a causa de les dificultats per a circular en tota aquesta àrea de Tramuntana.

A la ciutat de Palma, la intensa nevada ha deixat fins a sis centímetres de neu, una quantitat que no es recordava des de 1956. La neu, de fet, ha arribat fins i tot a l'illa de Formentera.

Fora de les Illes, el dia és assolellat, tot i que amb temperatures molt baixes que han causat algunes incicidències en els serveis d'aigua, gas i llum. A més, el fort vent ha obligat unes quantes estacions d'esquí a tancar les pistes per precaució. En alguns indrets del Pirineu les temperatures no havien baixat tant des de feia vint-i-cinc anys.

Es preveu que la situació meteorològica es calmi una mica demà diumenge, tot i que es mantindran les temperatures gèlides i per dimarts s'espera un nou front d'inestabilitat.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha reconegut que malgrat la política d'austeritat i de retallades, el seu govern no ha aconseguit complir els objectius de dèficit. El 2011 s'ha tancat amb un dèficit del 3,29%, 0,63 dècimes per damunt de l'objectiu fixat pel govern al principi de l'any i malgrat la intensa política de retallades que s'ha aplicat a l'administració catalana. Mas s'ha mostrat convençut, això sí, que el 2012 s'aconseguirà aquest objectiu.

El president, en una visita a Fogars de la Selva, ha fet una defensa de les polítiques de contenció del dèficit posades en pràctica pel seu govern i ha reconegut que han estat 'doloroses i plenes de crítiques'. Posats que et critiquin, que sigui per fer i no per no fer', ha dit.

Ha insistit que el govern ha hagut de prendre decisions complicades, difícils i desagraïdes per a combatre el 'cavall desbocat' del dèficit i el deute, però que calien. Per complir els objectius de 2012 ha dit: 'Seguirem aquest camí, que és molt dur i requereix molt de coratge, molta constància, molt compromís i molta coresponsabilitat, perquè no ho pot fer un govern sol.'

Milers de persones s'han tornat a manifestar avui a Moscou contra el primer ministre i favorit de les presidencials del març vinent, Vladímir Putin. Segons els organitzadors, una àmplia plataforma d'associacions cíviques i partits opositors al governamental Rússia Unida, avui s'han mobilitzat cent vint mil persones al centre de la ciutat, amb temperatures de vint graus sota zero. La marxa s'ha acabat a la plaça Bolotnaia, al costat del Kremlin, on s'ha tornat a reclamar una reforma política, la repetició de les legislatives del desembre passat per sospites de frau i que no es voti Putin a les presidencials del 4 de març vinent.

La policia ha comptat trenta-cinc mil persones a la manifestació dels opositors, i en canvi ha xifrat en més de cent mil persones una altra concentració de partidaris de Putin, que s'ha fet simultàniament a una desena de quilòmetres. Unes altres fonts rebaixen la xifra d'aquesta altra manifestació fins a poc més de vint mil persones.

La de l'oposició és la tercera gran manifestació a la capital russa contra Putin des del desembre, després de les del 10 i el 24 de desembre, les més multitudinàries des de la Perestroika. De fet, era considerada una prova crucial per la coalició d'opositors polítics i personalitats de la cultura i els mitjans, abans no s'obri la campanya per les presidencials del 4 de març.

Amb quatre guanyadors diferents aquests últims quatre anys, el Torneig de les Sis Nacions de rugbi XV, que comença avui, es presenta més obert que mai. Pel seu format, la competició dóna un lleuger avantatge a les seleccions que alternativament reben tres rivals a casa i només fan dos desplaçaments. França, flamant finalista de la Copa del Món de Nova Zelanda a l'octubre i amb el capità de la USAP Nicolas Mas a les seves files, i un rejovenit País de Gal·les, són els dos equips que enguany poden aprofitar-se d'aquesta particularitat.

La competició més important d'Europa (complet apunt històric al bloc Avant) arrenca aquest cap de setmana amb els partits entre França i Itàlia a l'Stade de France (30-12) i entre Escòcia i Anglaterra a Murrayfield (6-13), a més de l'Irlanda-Gal·les a l'Aviva Stadium de Dublín (demà, 16.00).

La selecció anglesa, la campiona vigent, comença avui la defensa de la corona europea sense la seva estrella d'aquesta última dècada, el número 10 Jonny Wilkinson, que va anunciar la retirada de la selecció el 13 de desembre passat, i amb quasi una quinzena de cares noves al Sis Nacions.

El torneig rugbístic de referència a l'hemisferi nord va néixer el 1882 amb quatre seleccions: Anglaterra, Escòcia, Irlanda i el País de Gal·les. Fa cent anys, el 1910, s'hi va convidar França, i el 2000, ara en fa deu, s'hi va afegir Itàlia, fins a definir el format actual.

Els altres trofeus

A banda el guanyador, que obté el títol de Campió d'Europa, durant el Sis Nacions s'atorguen tot un seguit de premis secundaris. La Calcutta Cup, creada el 1878, se la disputen Anglaterra i Escòcia. La triple corona, no oficial, l'atorguen des de 1883 els periodistes britànics a l'equip que s’imposa en un minicampionat a quatre bandes entre Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda. El Millennium Trophy, en canvi, recompensa el guanyador del partit entre Anglaterra i Irlanda, i el Trofeu Eurostar se l'embutxaca el guanyador del Crunch, el matx entre França i Anglaterra.

També hi ha el Centenary Quaich, des de 1989, disputat entre Escòcia i Irlanda. El Trofeu Giuseppe Garibaldi, per la seva banda, s'atorga des de 2007 al guanyador del duel entre els dos equips continentals: França i Itàlia. I el Grand Chelem (o Grand Slam) l'obté des de 1957 la selecció que sigui capaç de superar tots els rivals.

Paral·lelament al torneig principal, el Sis Nacions també es disputa amb les seleccions sub-20, sub-18 i femenines. En aquest últim cas, en la selecció francesa, hi participen cinc jugadores de la USAP.

El Barça de Josep Guardiola sap que ja no té marge per perdre més punts a la lliga, amb el Madrid a set de distància. Per això ahir els blau-grana havien de guanyar la Reial Societat fos com fos, en un Camp Nou amb temperatures baixíssimes. I ho van fer, amb gols del debutant Tello (min. 9) i de Messi (72), que es va retrobar amb la porteria després de dos partits sense marcar. Però un gol de Vela poc després (min. 74) va tornar a fer patir la graderia, que va acabar demanant l'hora a l'àrbitre.

Una mica abans, a les sis de la tarda, el Llevant havia emptat amb el Racing (1-1), el Mallorca s'havia imposat al Betis (1-0) en una Palma nevada i l'Espanyol havia esgarrapat un valuós punt a Bilbao amb gol d'Albín en temps afegit (3-3).

La jornada es completa avui amb les visites del Vila-real al camp del Sevilla i del València al de l'Atlètic.

Al començament de la 22a jornada, la classificació era encapçalada pel Reial Madrid, amb 52 punts. Just per darrere seu hi ha cinc equips del país: el Barça (45 punts), el València (36), el Llevant (31) i l'Espanyol (31). El Mallorca és quinzè, amb 22 punts, i el Vila-real és tercer per la cua, amb 20.

La final de la lliga de futbol americà (NFL), la Super Bowl, tindrà lloc a partir de mitjanit al Lucas Oil Stadium d'Indianàpolis (Indiana), amb totes les entrades exhaurides. Enguany la juguen els New York Giants i els New England Patriots de Massachusetts, que parteixen com a favorits gràcies a una gran temporada en què han acabat primers de la fase regular (amb tretze victòries i tres derrotes) i han passat el play-off còmodament. Amb tot, els Pats encara recorden la sorprenent derrota en la final de 2008, justament contra els Giants.

La Super Bowl és l'esdeveniment esportiu més important de l'any als EUA i també a escala mundial, atès que s'espera que la segueixin quasi noranta mil persones en directe al Lucas Oil Stadium i cent onze milions més per televisió. Per aquest motiu, la final de futbol americà atrau any rere any els anunciants, la majoria fabricants de cotxes, que enguany han pagat fins a 3,5 milions de dòlars per trenta segons d'emissió en el tram de màxima audiència de l'any.

I és que la Super Bowl, a més d'un espectacle esportiu, també és un xou artístic. Durant la mitja part, així, solen pujar a l'escenari instal·lat al centre del terreny de joc artistes de renom per a entretenir el públic. Sting, Paul McCartney, U2, The Who, Michael Jackson, Phil Collins, Aerosmith, The Rolling Stones, Britney Spears i Prince ja hi han passat, i enguany la convidada és Madonna, que hi interpretarà alguns dels seus temes clàssics i presentarà el nou single 'Give Me All Your Luvin’'.

Tancament de webs

Per primera vegada, la Super Bowl es podrà veure en directe per internet. Fins ara, l'associació organitzadora del campionat oferia molta informació de l'esdeveniment amb una aplicació gratuïta per a iPhone i iPad, i seguia el partit per Twitter (#SB46 i #SuperBowl), però no s'havia plantejat la retransmissió en ordinadors i mòbils.

Just aquesta setmana, les autoritats dels EUA han tancat quasi tres-cents dominis d'internet que venien marxandatge no oficial de l'NFL i una vintena de pàgines que preveien oferir en streaming la final sense autorització.

Us oferim un petit fragment de les memòries de Josep Maria de Sagarra, que llegeix l'actor Ivan Benet (vídeo), sobre el seu ingrés a l'Ateneu Barcelonès i la importància de la penya de Joaquim Borralleras: 'Vaig ingressar-hi com a soci al mateix temps que Carles Riba, el mes d'octubre de l'any 1910. A l'Ateneu vaig anar de dret a la penya de Joaquim Borralleras. (…) Arribà un moment que en la vida de Barcelona la nostra penya va produir un cert respecte i fins un cert pànic, a persones que s'imaginaven qui sap què referent a les nostres activitats.'

La peça és part de la sèrie 'Totes les cares de Josep Maria de Sagarra', basada en l'homenatge institucional i popular del 24 de gener, organitzat per la Generalitat, i que VilaWeb va enregistrar. Van participar en l'homenatge els actors Joan Anguera, Pere Arquillué, Sílvia Bel, Ivan Benet, Montserrat Carulla, Enric Majó, Rosa Novell, Josep Maria Pou, Carme Sansa, Lluís Soler. I els cantants i músics Ester Formosa, Roger Mas, Sílvia Pérez Cruz, Marina Rossell, Toti Soler, Maurici Villavecchia i el Cor Jove de l'Orfeó Català.

El diumenge més proper al 2 de febrer se celebra cada any, a Arles de Tec, la Festa de l'Ós, una tradició ancestral dels pobles europeus vinculada amb la celebració de l’arribada de la primavera. Aquesta festa de caràcter carnavalesc i paròdic, en què es recrea una cacera de l'ós i se'l passeja pels carrers, es manté ben viva en dos municipis més del Vallespir, Prats de Molló (el cap de setmana següent) i Sant Llorenç de Cerdans (d'aquí dos caps de setmana).

En alguns altres indrets del Pirineu també hi ha representacions festives de l'encontre entre els humans i l'animal salvatge i mitificat per excel·lència de la muntanya, l'ós, com ara a Encamp (Andorra) i al Pont de Suert (Alta Ribagorça).

Els propers dies 3, 5 i 6 de febrer Cal Rosal celebra la 3a edició de la Fira de la tòfona del Berguedà. Un any més s'han organitzat un seguit d'activitats per a conèixer de primera mà un fong que neix als nostres boscos però que sovint desconeixem molt més que els populars bolets de tardor. La fira compta amb professionals reconeguts, que treballen en totes les disciplines d'aquest extraordinari fong, des de la investigació, el seu cultiu, l recol·lecció, la manipulació per la seva conservació o bé la cuina.

S'organitza el tradicional concurs de gossos, el concurs de tòfones i la 2a edició del Concurs de Joves Cuiners. Com a novetat, en aquesta tercera edició hi haurà un maridatge de vins amb plats amb tòfona i tallers per a petits i grans. Durant el cap de setmana, a part de les activitats, hi haurà una zona destinada a parades de productes i serveis relacionats amb el món de la tòfona i de diferents productes selectes.

Una de les pitjors temporades

Els buscadors de tòfona s'enfronten a una de les pitjors temporades dels darrers vint anys, degut principalment a la manca de pluges però també a l'estat dels boscos. El responsable de l'àrea de defensa del bosc del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), Daniel Oliach, ha explicat a l'ACN que enguany la producció de tòfona al bosc es troba per sota les tres tones per hectàrea, tot i que ha afirmat que "és molt difícil quantificar-ho perquè està molt amagat.'

Però Oliach ha ressaltat que el conreu de la tòfona va en augment i que en quatre anys s'ha passat de prop de 100 hectàrees de camps de cultiu de tòfona a 450. La temporada es va iniciar el 15 de novembre i finalitzarà el 15 de març. Els tofonaires catalans preveuen que aquesta serà una de les pitjors temporades de tòfona dels darrers vint anys. L'any passat la producció de tòfona negra als boscos va ser entre d'entre les 3 i 5 tones per hectàrea i enguany el CTFC calcula que la producció estigui per sota les tres tones.

L'enginyer forestal i cultivador de tòfona, Pere Muxí, ha assegurat que la manca de pluges a final d'estiu i principi de tardor són els principals motius d'aquestes males xifres. Segons el tofonaire, 'quan va començar a néixer la tòfona negre, al mes de maig, pensàvem que aquest any seria bo perquè va ploure, però la temporada es va tòrcer i no va ploure ni a l'agost, ni al setembre, ni tampoc a l'octubre, que era quan hagués calgut.'

Per la seva banda, el tècnic del CTFC ha explicat que a banda de la sequera, un altre dels motius que ha portat a la disminució de la producció de la tòfona silvestre (o negra) és la pèrdua dels usos tradicionals dels boscos. Segons Oliach, 'la tòfona necessita que hi entri el sol i boscos oberts i avui dia ja no anem a pasturar amb els ramats, ja no recollim llenya i tot això fa que els boscos s'hagin tancat'. Oliach també ha apuntat com a problema la massificació del porc senglar que l'ha titllat de plaga.

El 98% de la tòfona d'aquest any és de cultiu

Al contrari del que passa a la resta de l'Estat, a Catalunya la majoria de tòfona encara és silvestre. Tot i això, els darrers anys han augmentat considerablement el nombre d'hectàrees de camps de cultiu de la tòfona i s'ha passat de les 100 hectàrees de fa quatre anys a les 450 que hi ha a l'actualitat", ha destacat Oliach. Tanmateix, Oliach ha afirmat que Catalunya encara està "a la cua" en aquest aspecte respecte altres comunitats de l'Estat. A l'Aragó, per exemple, actualment compten amb 5.000 hectàrees en producció.

Segons ha explicat Pere Muxí, el fet que aquest any hi hagi hagut tant poca tòfona silvestre, ha provocat que s'hagi de recórrer a les tòfones negres de cultiu. "Allà les han pogut regar quan calia", ha afegit Muxí. Així, segons el tofonaire berguedà, enguany el 98% de la tòfona que es ven a Catalunya és de cultiu.

Pel responsable de l'àrea de defensa del bosc del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, perquè la tòfona sigui més visible al nostre país és fonamental el seu conreu. Segons Oliach, a partir del moment que una persona s'inicia al conreu vol donar a conèixer el producte, mentre que les persones que busquen tòfones als boscos s'amaguen més.

A més, Oliach ha afirmat que és fonamental pels pagesos i la industria catalana que compra i exporta que es facin plantacions perquè 'no podem plantejar segons quin tipus de comercialització si depenem només de la silvestre, hem de poder garantir una producció estable i de qualitat', ha matisat. Tot i això, el tècnic del CTFC ha expressat que encara hi ha certa por per tirar endavant plantacions d'aquestes característiques, ja que tarda fins a uns deu anys a donar resultats.

Els preus varien cada setmana

Els preus de la tòfona són molt volàtils i cada setmana la Llotja de Vic xifra un preu diferent. Muxí ha explicat que el preu d'aquest producte varia en funció de la qualitat, la quantitat i la demanda. Tanmateix, el tofonaire ha assegurat que l'escassetat de tòfona d'enguany no ha fet augmentar el seu preu. Com que no hi ha quantitat, no hi ha qualitat per escollir i el preu s'ha mantingut.

El preu de venda al públic d'aquesta setmana se situa a voltant dels 800 euros el quilo de tòfona de primera qualitat seleccionada. També se'n poden aconseguir per 400 euros, que és de segona qualitat. A més, Oliach diu que el mercat francès és qui marca una mica els preus i aquests es traslladen aquí, tot i que sempre una mica més barats.

Gairebé tota la producció s'exporta a l'estranger

La majoria de la tòfona que es recull a Catalunya s'exporta a l'estranger, sobretot a França, on s'envia un 90% de la producció catalana, ha explicat Oliach. El consum privat és anecdòtic i ara es comença a consumir en el sector de la restauració, ha afegit. De la seva banda, el cultivador de tòfona berguedà, Pere Muxí, considera una llàstima que el país no apreciï prou aquest producte si no és en l'alta gastronomia: 'En una capital com Barcelona només hi ha tres o quatre llocs que venguin tòfona i, en canvi, és molt habitual trobar safrà, que ve de fora i és molt més car.'

"El diamant de la cuina"

Malgrat que la presència de la tòfona als restaurants catalans encara és simbòlica, el sector de la restauració aposta cada cop més per aquest producte. El xef del Restaurant Sala de Berga, Miquel Márquez, ha definit la tòfona com 'el diamant de la cuina, un lingot d'or'. Segons ell, aquest fong fa canviar un plat al 100%.

De la seva banda, Daniel Oliach ha ressaltat que és molt important que les escoles d'hostaleria ensenyin com tocar la tòfona a la cuina, perquè la gent que comença en aquest negoci conegui la tòfona des d'un principi: 'tenim la idea que és un producte per una d'elit, però és molt senzill a la cuina. Si el sabem cuinar el podrem donar a conèixer amb més facilitat.'

Una bossa, un punyal sense tall i un gos ensinistrat

La tòfona negra es fa habitualment en zones de mitja muntanya, en altituds entre els 500 i els 1.300 metres. Necessita d'un terreny agrícola de conreus herbacis, fruiters o vinya que tingui un bon drenatge, sigui poc argilós i pobre en nutrients. El fong d'hivern triga uns cinc anys a aparèixer i un cop ha sortit, triga nou mesos més a madurar.

Per buscar tòfones, només cal una bossa, un punyal sense tall a cap de les dues bandes i un gos ensinistrat. Educar un gos perquè sàpiga detectar les tòfones no és difícil, explica Muxí, no tots els animals són aptes i n'aprenen. Normalment es tracta de gossos de races caçadores creuats amb races pastores. Segons ell, així combinen un bon olfacte amb l'obediència. La recol·lecta d'aquest apreciat fong funciona pel sistema de veda i només en poden collir les persones que disposen d'una llicència que atorga el govern.

Aquesta setmana arriba a les sales de cinemes l'últim film protagonitzat per Brad Pitt, 'Moneyball'. Basada en una història real, l'actor hi encarna Billy Beane, que va aplicar mètodes experimentals al beisbol. Això li va valer les crítiques de molts, però va canviar la manera de jugar.

Tot seguit, un cop d'ull a les estrenes:

>Moneyball. Direcció: Bennett Miller. Intèrprets: Robin Wright; Brad Pitt, Jonah Hill. Gènere: Drama. Esbós: Billy Beane veu que el seu petit equip, els Oakland Athletics, torna a perdre els millors jugadors, que se'n van a clubs més grans. Llavors contracta un economista perquè li analitzi cada moviment del joc. Els nous mètodes irriten tothom, però l'experiment canvia alguna cosa més que la manera de jugar. Vídeo.

>Katmandú, un espejo en el cielo. Direcció: Icíar Bollaín. Intèrprets: Verónica Echegui, Sumyata Battarai; Norbu Tsering Gurung. Gènere: Drama. Esbós: La Laia se'n va a Katmandú per treballar de voluntària en una escola local, i emprèn un ambiciós projecte pedagògic, però aviat s'adona que no pot menar-lo tota sola. De mica en mica va introduint-se en la societat nepalina i al fons de si mateixa. Vídeo.

>The Muppets. Direcció: James Bobin. Intèrprets: Amy Adams, Rashida Jones; Jason Segel, Chris Cooper. Gènere: Comèdia. Esbós: En Walter i els seus amics Gary i Mary descobreixen el pla nefast del petrolier Tex Richman, que vol perforar el vell teatre dels Muppets. Per salvar-lo es necessiten 10 milions de dòlars i això obliga a reunir tots els Muppets. Vídeo.

Aquest cinquè número del mensual de VilaWeb, 'Escòcia, full de ruta', per als lectors de +VilaWeb, s'obre amb el full de ruta del procés d'independència escocès, que inclou quinze preguntes i respostes sobre el referèndum, una doble pàgina de dades d'Escòcia en gràfics, i un recull d'opinions de responsables dels partits catalans sobre com veuen aquests procés. També oferim la visió crítica i aprofundida de l'escriptor i assagista Joan F. Mira sobre la situació del País Valencià, amb el veredicte de no culpable de Francisco Camps i amb les protestes multitudinàries al carrer en favor de l'ensenyament en català i contra les retallades, fets que comencen a evidenciar un moment de canvi.

Accés obert als números anteriors de la revista

El mes passat vam publicar un número especial de la revista de VilaWeb, '#Uf. S'acaba un món. Resum del 2011', obert a tots els lectors del diari, amb el resum del 2011, també alguns dels temes que marcaran el 2012 i els vídeos de l'any de VilaWeb TV.

Cliqueu 'Expand', si voleu veure la revista a tota pantalla, o ací, si la voleu en format pdf.

 

Els membres de +VilaWeb reben la revista per correu. També poden accedir al mensual des de la pàgina de +VilaWeb, apartat 'Gestió del Compte' amb el seu nom i password.

Si no encara no sou membres de +VilaWeb us en podeu fer. Consulteu aquesta pàgina per a saber-ne més o telefoneu al 934 426 439.

 

Número 3. El sistema segrestat. Novembre 2011

El número 3, dedicat a la crisi econòmica, conté un article de reflexió de Vicent Partal, titulat 'El sistema segrestat', que exposa com el capitalisme, alliberat de competidors, ha perdut també prejudicis i s'ha convertit en un sistema embogit que no té en compte cap més principi fora del guany. 'Les alarmes han començat a disparar-se, no sols en relació amb l'economia, sinó també en relació amb la salut democràtica dels nostres països.' Aquesta número també inclou un 'Especial llibres per Nadal', el reportatge d'investigació 'Salvador Iborra: La mort gens casual d'un poeta', un resum de les noves retallades anunciades pel president Mas, l'anàlisi post-electoral i més.

Cliqueu 'Expand', si voleu veure la revista a tota pantalla, o ací, si la voleu en format pdf.

 

 

Número 2. Sense ETA. Octubre de 2011

Octubre va ser un mes informativament molt intens, amb l'anunci d'ETA del cessament definitiu de l'activitat armada, fet que va ocupar la portada d'aquest número; però també hi ha la decisió de la Unió Europea de prioritzar el corredor mediterrani complet, encara que incloent-hi Madrid, i la mort del dictador libi Muammar al-Gaddafi, i d'altres.

Cliqueu 'Expand', si voleu veure la revista a tota pantalla, o ací, si la voleu en format pdf.

 

 

Número 1. La mort de Steve Jobs. Setembre de 2011

Aquest número vol ser un homenatge a Steve Jobs i per això hi hem inclòs la traducció catalana del seu famós discurs a la Universitat de Stanford. També hi trobareu els grans temes del mes de setembre, com ara el debat sobre el corredor mediterrani o l'atac a les escoles en català, la secció de dades elaborada exclusivament per a la revista, i un avançament editorial de la nova novel·la de Ferran Torrent, 'Ombres en la nit'.

Cliqueu 'Expand', si voleu veure la revista a tota pantalla, o ací, si la voleu en format pdf.

 

 

Número 0. La dimissió de Camps. Juliol 2011

La dimissió del president de la Generalitat Valenciana Francesc Camp va centrar el número 0 del mensual. La publicació inclou les seccions habituals, entre les quals un avançament editorial, una cronologia del mes i una secció de periodisme de dades.

Cliqueu 'Expand', si voleu veure la revista a tota pantalla, o  ací, si la voleu en format pdf.

El programa 'Implicats' d'aquest mes de febrer tindrà Miquel Calçada de convidat. Calçada participarà el dia 16 en un col·loqui amb un grup de lectors de +VilaWeb, una part del qual serà filmat per VilaWeb TV.

Aquest serà un dels actes destacats de la programació d'aquest mes a l'Espai VilaWeb. Un altre serà la presentació del llibre 'Valencians contra la fil·loxera', de l'enòleg Joan C. Martín. L'acte serà el dia 15.

També dins la programació de l'espai VilaWeb hi ha les reunions i actes regulars, com el curs organitzat per Media140, el dia 20, sota el títol 'Crea una marca i cura de la teva reputació' o un aplec de Què llegeixes?

+VilaWeb, la comunitat de lectors del diari, fa mig any des de que va començar. Durant sis mesos ha consolidat la nova relació entre la redacció i els lectors i els nous espais i serveis que s'hi van anunciar, com ara el programa Implicats o la revista mensual.

VilaWeb llança avui una nova campanya d'afiliació centrada en el 0,16. Aquesta xifra representa el preu de l'afiliació bàsica a +VilaWeb, la de 60 euros, dividida pels dies de l'any. Es pot dir, en aquest sentit, que seria el preu diari de VilaWeb. 0,16 vol remarcar la necessitat de compromís amb el diari dels seus lectors.

 

Preguntes i respostes sobre +VilaWeb i la proposta 0,16

I per què hauria de pagar jo, si qui no paga té accés a la mateixa informació?

Per responsabilitat envers la informació, el mitjà i la nostra societat. La responsabilitat és personal, i cadascú ha de decidir si és correcte pagar. Però nosaltres veiem que en la situació actual, si els lectors no paguen, serà molt difícil de sostenir cap mitjà a llarg termini. En canvi, projectes com VilaWeb poden créixer molt més que mai, si tu ens fas costat. Un petit esforç teu, 16 cèntims d'euro el dia, fa la diferència per a nosaltres.

Pagar, a més, només és una part del compromís que demanem als lectors. Amb +VilaWeb els cridem a participar del treball de la redacció a través d'una sèrie d'eines. Els membres de +VilaWeb reben cada dia un correu amb els temes que s'estan treballant i poden aportar el seu coneixement i els seus contactes a la feina periodística. També poden participar en espais de debat com Implicats, en el qual personatges rellevants de l'actualitat tenen una trobada amb els lectors.

Però tot és de franc, no ?

Avui preval la idea que la informació d'internet és de franc. Però VilaWeb vol subratllar que la informació costa diners i que és just pagar per la bona informació que reben els lectors. Per això hem creat la comunitat dels lectors, que accepta aquesta premissa.

A partir d'ara hauré de pagar, doncs, per poder llegir VilaWeb ?

Únicament si creus que és correcte pagar. Amb el projecte +VilaWeb sempre hem deixat clar que tant qui vulgui pagar com qui no tindran accés a la mateixa informació. Però demanem als lectors que siguin conscients de la necessitat de pagar i d'involucrar-se per a fer del diari una comunitat forta.

D'acord: vull pagar. Com ho he de fer?

Omple aquest formulari o envia'ns un correu a suport@mesvilaweb.cat amb el teu telèfon i et telefonarem. També pots trucar al 934 426 439 (de les 9.00 a les 14.00 hores) i et gestionarem l'alta nosaltres mateixos. És convenient que llegeixis els serveis i les modalitats de pagament que t'ofereix +VilaWeb.

Si no pago, què?

Si no pagues no contribueixes a l'enfortiment del diari i de la comunitat dels lectors que estem creant. No podràs participar per tant en la dinàmica creada al voltant de +VilaWeb que cerca fer d'aquesta comunitat un referent encara més important per al país i el mitjà de comunicació més innovador ara també socialment. Això sí podràs accedir al diari igualment.

Perquè 16 cèntims d'euros ?

 De la mateixa manera que en música iTunes ha revolucionat el mercat venent cançons per uns quants cèntims, mentre que els discos valen uns quants euros, nosaltres creiem que en el mercat de la informació no es pot demanar ja un euro i vint el dia per notícies que són a l'abast de tothom.

On puc trobar més informació sobre +VilaWeb?

A www.mesvilaweb.cat.

VilaWeb és el primer diari que fa això?

+VilaWeb replega i adapta propostes fetes des de diaris digitals de tot el món, com ara Texas Tribune o Rue89. A partir d'elles formulem una proposta que vol respondre als enormes reptes que té al seu davant la premsa i el país. La desaparació dels mitjans tradicionals ja no és una teoria sinó una realitat i veus i capçaleres que han representat molt ara es troben en un atzucat de difícil sortida. A VilaWeb pensem que precisament per això cal que propostes com la nostra, que han demostrat durant setze anys una gran capacitat de lideratge i innovació siguin més fortes que mai.

I si s'acaben els mitjans?

És una possibilitat real que els mitjans deixem de ser necessaris. Els mitjans tradicionals ho tenen molt difícil per a sobreviure però per als digitals tampoc no serà fàcil. Si la societat no necessita mitjans simplement desapareixerem tots. Però aleshores caldrà trobar qui parla en nom de la nostra comunitat humana perquè tal i com Norman Mailer va dir un diari és 'una nació que parla amb ella mateix'. I això exactament volem que siga +VilaWeb.

M'agradaria parlar de tot això...

Si vols organitzar un debat o una xerrada sobre el futur de la premsa envia'ns un correu a suport@mesvilaweb.cat Estarem encantats de parlar-ne.

El proper dijous 23 de febrer, a les 12 del migdia, la Universitat de Vic investirà com a Doctor Honoris Causa l’escriptor i pedagog Emili Teixidor i Viladecàs. Serà el primer Doctor Honoris Causa que investeix la Universitat, en el moment que es compleixen 15 anys del seu reconeixement per part del Parlament de Catalunya.

El Patronat de la Fundació Universitària Balmes –òrgan titular de la Universitat de Vic– va decidir concedir el títol de Doctor Honoris Causa a Emili Teixidor a petició de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes. La seva vocació pedagògica i el valor inqüestionable de la seva obra literària són els motius pels quals se li concedeix el títol. Ha estat un dels escriptors més reconeguts de la llengua catalana fins a esdevenir un dels clàssics moderns de la literatura, tant per a infants i joves com per a adults.

Ricard Torrents, primer rector de la Universitat de Vic, serà l’encarregat de pronunciar la laudatio del nou doctor, que serà apadrinat pel Dr. Francesc Codina, degà de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes.

Des que es va fundar l’Escola de Mestres Balmes, actual Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la UVic, Emili Teixidor hi ha mantingut una estreta col·laboració, i ha participat en diversos cursos, congressos i conferències.


Emili Teixidor, vida i obra

Emili Teixidor va néixer a Roda de Ter el desembre de 1933. Va estudiar dret, filosofia i lletres, periodisme i magisteri. En els primers anys de formació va coincidir amb Miquel Martí i Pol a l’escola unitària del poble amb qui va iniciar una estreta amistat. La seva vocació literària va sorgir d’un grup d’amics que es van a aficionar a la literatura i van formar la Penya Verdaguer.

En els primers anys de treball va fer de mestre a la comarca d’Osona i posteriorment va participar en la fundació de l’escola Patmos a Barcelona (1958). Va iniciar la producció literària a finals dels anys seixanta, en un moment en què existia un buit en la literatura infantil i juvenil. Els anys setanta va col·laborar assíduament a les revistes Oriflama, i Cavall fort  i Tretzevents,  adreçades al públic infantil i juvenil.

L'any 1979 escriu la seva primera obra per a adults, el recull de narrativa breu Sic trànsit Glòria Swanson, guardonat amb el premi Crítica Serra d'Or. Continua la seva producció infantil i juvenil i l'any 1983 obté el premi Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya d'obra de creació per a públic juvenil per El príncep Alí. El segueixen títols tant populars com En Ranquet i el tresor (1986), Cada tigre té una jungla (1986) i El crim de la Hipotenusa (1988), entre d'altres. Aquest mateix any publica la primera novel·la per al públic adult, Retrat d'un assassí d'ocells, amb un vocabulari vigorós i exhuberant i un domini molt acurat de la tècnica narrativa, dos trets molt característics del seu estil.
 
Al mateix temps escriu una gran quantitat de guions per a la ràdio i la televisió, com ara El vicari d'Olot (1981), un llargmetratge dirigit per Ventura Pons, o les sèries televisives Què vol veure? (1982-84) i Dúplex per llogar (1984). També participa a diferents tertúlies radiofòniques i col·labora regularment en diverses revistes de pedagogia i als diaris Diari de Barcelona, Avui i El País.
 
A partir de la dècada de 1990 la seva obra es comença a publicar a l'estranger, amb obres traduïdes, a més a més del castellà, al francès, a l'italià i al portuguès. També comença a rebre el reconeixement de les institucions, amb quantitat de premis i honors que l'assenyalen com a un dels grans noms de la literatura catalana, com ara la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l'any 1992, el premi Crítica Serra d'Or de literatura juvenil del 1995, per a la novel·la juvenil Cor de roure (1994), el "Premio Nacional del Ministerio de Cultura de literatura infantil y juvenil" de l'any 1997, per a l'obra infantil L'amiga més amiga de la formiga Piga (1996) i el premi Sant Jordi del 1999 per a la novel·la El llibre de les mosques (2000). També publica dos aclamats reculls d'articles de les seves intervencions radiofòniques, Les contraportades d'El Matí de Catalunya Ràdio (1996), i En veu alta: escrits per a la ràdio (1998).
 
L'any 2003 surt publicada la novel·la Pa negre, un gran èxit editorial que ràpidament passa a considerar-se una obra imprescindible dins el panorama literari català actual. Amb aquesta novel·la obté els premis Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Cultura de Literatura i Maria Àngels Anglada.

Tres anys més tard rep el premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català, i escriu la novel·la Laura Sants on torna als paisatges de Pa negre. El 2010 apareix la novel·la Els convidats, on recrea el clima opressiu de la postguerra en un entorn rural.